Em vaig quedar en
el 8…!
Si ho mireu bé és
un nombre màgic
dues persones unides de mans i peus,
contorsionistes en un gest de complicitat
Dos cercles que
es tanquen, l’equilibri entre contraris.
Em vaig quedar en
el 8, en la verticalitat de l’infinit
No vaig tenir en
compte la física que em deia que també era
el número atòmic de
l'oxigen,
i vaig quedar
estesa sense gravetat
amb el firmament
als meus peus.
