El gruix d'aquesta absència que escura qualsevol moment de feblesa, el sentiment fred de sentir-te tan lluny, de no poder jugar amb els teus pensaments.
Ser d'espurnes d'aire i no poder-te agafar i endur-te amb mi, joiós com el mar abraça l'onada.
I no poder confessar el meu encisador desig i no poder detenir el temps i no poder canviar el pas impacient de les hores.
No poder-te agafar i endur-te amb mi per l'aurora dels vents.